Presideix l’Eix Comercial del Clot

Regenta la botiga de roba Rius, que pertany a un dels sectors més afectats per la crisi. Abans de posar-se al capdavant de l’Eix, formava part de l’Associació de Comerciants del c/ Rogent que vetllava pels botiguers i els seus negocis.

La crisi econòmica està colpejant sobretot el petit comerç. En aquest sentit, com resisteix l’Eix Comercial del Clot?

En general tots els sectors estan tocats, però uns més que altres. El que està patint més és el sector de la roba, les sabates i els complements. En canvi, el sector de l’alimentació està aguantant una mica millor el temporal. Com a Eix el que fem són constants campanyes de promoció i fidelització, com els Talonaris de Descompte, perquè el client no se’ns escapi. I de moment, el nombre d’associats es manté estable.

Què ha de fer el comerciant per afrontar aquesta crisi?

Consells segurs no n’hi ha. El que ha de fer és esforçar-se al màxim. El problema és que no hi ha ganes de consumir i que la gent ja no entra a la botiga a fer un cop d’ull, com feia abans, sembla que tingui por. I contra això no tinc cap recepta.

Vau néixer al 2009, com ha evolucionat en aquests tres anys l’Eix?

Des dels inicis l’Eix intenta visualitzar-se, que es conegui. Amb això estem lluitant molt amb el Districte perquè es posin senyals que indiquin el límit de l’Eix i que mostrin que existim. El que hem fet des de l’Eix és col·locar unes plaques identificatives a les botigues dels associats perquè se sàpiga que ho són.

Teniu un pla per ampliar l’actual bossa d’associats?

L’Eix no creixerà en extensió el que si que volem és que se n’associïn més. El que seria l’ideal és aconseguir el doble, arribant vora dels 200 comerços associats. En aquests moments però, és bastant utòpic perquè el que és important és que els actuals no s’esborrin.

A part de senyalitzar correctament l’entorn de l’Eix, quines altres demandes feu?

Volem més facilitat d’aparcament. Aquí és molt difícil aparcar i és una reivindicació que ve d’abans de que forméssim l’Eix, quan el comerciants del carrer Rogent formàvem part d’una associació. El petit comerç es nodreix bàsicament de la gent del barri el que passa és que el Clot és un barri de pas perquè hi ha hospitals a prop i també l’estació del tren. Per això és tant important que aquest flux de gent conegui i vegi que hi ha un eix comercial.

D’altra banda, alguns comerços haurien de millorar. Tenim un comerç d’una estètica molt pobre, sobretot degut a la immigració. Fora bo que tant els comerços forans com alguns d’autòctons tinguessin una estètica més cuidada.

Hi ha suficient diàleg amb el Districte?

Hi ha bona comunicació. El que passa és que tot va molt lent. Per exemple el tema de la senyalització, nosaltres voldríem que s’agilitzés més el procés.

Aquests nous comerciants, tenen intenció de formar part de l’Eix?

Hi ha dos que estan associats però costa molt. És una gent que està molt tancada i això que el dinamitzador de l’Eix, en Francesco, parla el cantonès de manera fluida. El comerç d’aquí, el nacional, està tancant. Actualment no hi ha rendiment en el comerç, és un gran esforç per no tenir recompensa.

Per celebrar la Pasqua, veu fer una mona solidària, com va anar aquesta activitat?

Sí, es tracta d’una iniciativa de la pastisseria La Palma i en la que l’Eix hi col·labora. El que vàrem fer com a Eix Comercial, juntament amb el Mercat, és fer una aportació d’aliments. En total vam aconseguir 3.250 Kg que han anat destinats al Banc d’Aliments i que s’han repartit a les parròquies i entitats del barri.

El proper 5 de maig tornarem al carrer, concretament a la plaça Doctor Serrat, aquest cop amb els comerços. Uns 30 o 40 botiguers traurem els nostres productes al carrer per tal d’incentivar les vendes.

La propera activitat que farem serà el 2 de juny amb el Vermut Solidari a la plaça de l’Oca.

De què tracta aquesta activitat?

La Vinacoteca, els restaurants i les botigues d’alimentació munten unes parades i cedeixen els seus productes. Es tracta d’organitzar un vermut de diferents tapes i begudes i els diners recollits van destinats al Banc d’Aliments. A més de reforçar que els veïns coneguin els seus productes, aquests establiments participen en una activitat solidària. Des de l’Eix volem demostrar que, encara que siguem una unió comercial, també estem pendents de la gent del barri i de les seves necessitats.

Quina relació hi ha amb el Mercat?

El Mercat del Clot és independent al nostre Eix. El que passa és que sempre col·laborem. La major part de les activitats les fem en comú però el Mercat ja té una idiosincràsia particular. Normalment, una persona de la junta del Mercat ve a les nostres reunions i una persona de la nostra junta també va a les seves, així garantim que treballem plegats en totes les iniciatives que pensem per dinamitzar el Clot.

La retolació en català a l’Eix és molt present?

El català a l’eix és notable però això surt d’una manera espontània, no hi ha cap imposició. Quan fem les reunions les fem també en català i quan escrivim comunitats també. La major part de les retulacions estan en català, tot i que no hi hem fet un seguiment fort però pel que veiem està molt present.

S’atreviria a fer una previsió de com acabarà l’any?

Tal i com està la situació econòmica no es pot fer una previsió. Els mitjans estan introduint un missatge pessimista a la gent que no acompanya a que els clients confiïn. Tot i així, crec que ens en sortirem amb treball i amb molta imaginació.

Cristina Garcia, 45 anys

Administrativa

Espero que m’onplin la casa de roses! La veritat és que trobo que és una de les festes més boniques de la cultura de la nostra terra! I cada any l’espero amb moltes ganes.

Maria Adover, 19 anys

Estudiant

Doncs no ho sé encara! Espero que el meu xicot recordi que m’ha de comprar una rosa o dues… Si no ja li faré llegir el vostre diari perquè se n’enrecordi de la rosa.

Joaquim Lloberes, 65 anys

Funcionari

A mi em tocarà treballar… Però crec que portaré a la dona a sopar. Barcelona s’omple de gent i flors i és el dia en que més llibres es venen. Així que espero que algu es recordi de mi.

Sílvia Comes, 21 anys

Estudiant

Sant Jordi? Doncs passejant pel carrer! Espero passejar la meva rosa per tota la ciutat! M’encanta que em regalin flors… és una tradició molt nostra i els carrers fan goig aquell dia.

Maria Robles, 28 anys

Dependenta

No sóc de Catalunya i aquest és el primer any que celebraré aquesta festa. Jo sóc d’Asturies i allà només és el dia del llibre. De la rosa ningú se n’enrecorda, però espero que de mi si.

Mariano Rajoy, per altra banda i molt diferenciadament, hi va anar a defensar la “sobirania nacional” i va tornar amb les orelles baixes, la cua entre cames i amb una factura (pujada de l’interès del deute) per que la paguin tots aquells que naixeran el segle vinent.

Si a Brussel·les s’hi fan tantes “meravelles” potser hi podríem viatjar uns quants dies. Amb una mica de sort, ens arregla-rien l’estatut de Catalunya o, potser tot el contrari, potser ens l’acabarien d’enfonsar i retallar del tot.

Dolors Collado

Marina

Sí que és cert que som una societat competitiva, però també és cert que sabem que hem de conviure. No estic demanant que si-guem amics de tothom, ni molt menys, sinó que demano que no siguem enemics de la societat i que, per tant, ens respectem entre no-saltres.

Molta gent ha posat i posarà el crit al cel, dirà que no estem malament, que nosaltres som una societat ben educada. Ara bé, si per societat educada entenem que els joves tenim dret a ocupar seients reservats als transports públics i no deixar seure els qui ho necessiten, que els fills poden cridar als pares… o reaccions a l’estil “ja s’ho trobarà el que vingui al meu darrere” o “jo tinc dret a trepitjar qui sigui per aconseguir el meu bé”…

Si realment es així com funcionem, enhorabona, som una societat molt ben educada.

Maria Monell

La Verneda

2) Repsol no és espanyola, sinó una empresa privada que en un 42% pertany a fons d’inversions que no tenen seu a Espanya i en un 9,5% a l’empresa mexicana Pemex. I tampoc contribueix tant al país si només declara a Espanya el 25% dels seus beneficis mundials.

3) És la segona empresa espanyola amb més presència en paradisos fiscals (12 filials a les Illes Caiman i una a Libèria).

4) El govern espanyol afirma que la decisió “perjudica a millones de pequeños inversores”, però ningú es creu que aquests els preocupin tant, sinó més aviat els grans inversors.

5) Mai una iniciativa privada destinada al lucre hauria d’estar per sobre del dret dels pobles a viure dignament i, a més, cal tenir en compte que l’empresa gaudia dels beneficis mentre que el país es quedava amb la contaminació derivada de l’extracció.

6) Entre 2003 i 2011 la demanda de petroli i gas a l’Argentina havia pujat un 38% i 25%, mentre que la producció de petroli havia caigut un 12% i la de gas només havia augmentat un 2,3%. Això ha fet que l’Argentina, essent un país productor de cru, hagi hagut d’importar-ne.

7) La petroliera afirma que l’expropiació “viola els més fonamentals principis de seguretat jurídica i de confiança de la comunitat inversora internacional”, és a dir, li preocupa la justícia pel que fa a les empreses estrangeres, però no li va importar que el govern de Carlos Menem hagués fet que l’Argentina assumís el deute de YPF abans de privatitzar-la, i que la malvengués a Repsol a un preu molt per sota del real, enmig d’una estratègia d’Aznar de pressionar els països que tenien deute extern amb Espanya per afavorir l’expansió de les multinacionals espanyoles.

Argentina considera que controlar els hidrocarburs és estratègic i els beneficis que n’obtindrà revertiran, tal com ja està fent, en inversió social i productiva.

9) Es diu que l’Argentina quedarà aïllada econòmicament, però és justament a l’inrevés: el control d’Argentina sobre el seu petroli, farà que sigui econòmicament més solvent, i això generarà interès en els agents econòmics. Sí que podrien donarse represàlies amb motivació política per part de governs i institucions neoliberals que desitgen un escenari econòmic entregat a les grans empreses, però l’Argentina és actualment independent de l’FMI i compta amb complicitats continentals suficients per superar còmodament les protestes que sorgeixin.

10) Però per sobre de tot, el govern de Cristina Fernàndez mostra que és possible la sobirania, és a dir, prioritzar les necessitats dels argentins enfront dels desitjos de grans poders econòmics aliens. Això, lluny de perjudicar-los, els permetrà construir una societat més justa i pròspera, mentre que a Europa ignorem les necessitats de la població per intentar “donar confiança als mercats”, una política que frenarà l’economia i alentirà la sortida de la crisis.

I si no, temps al temps… La història ens mostrarà clarament el resultat de cada opció..

Jordi Oriola

Fort Pienc

Fa vergonya aliena que hagin retallat tan poc una despesa tan prescindible per un país que aspira a ser racional i modern. Està clar que aquest tipus de viatges no s’han retallat ni es pensaven retallar, perquè en realitat a l’oligarquia li importa ben poc el que la gent humil estigui patint. I això és així ja des de l’herència històrica i antidemocràtica del que un rei representa, però agreujat pel fet d’haver estat imposat per un dictador sanguinari per continuar la seva obra d’España: “una, grande y libre”.

El més interessant d’aquest accident del rei és que permet que la seva figura aflori d’una manera ben poc honrosa, per a desgràcia dels mitjans de comunicació que ho han de difondre i que, habi-tualment, contribueixen a insuflar veneració envers la Corona, cosa que fa que els antimonàrquics ens sentim sols i aïllats enmig d’una massa fervorosa i devota. En canvi, gràcies a aquest tipus de notícies, un descobreix, sobretot a les webs que permeten posar comentaris, que els antimonàrquics som una multitud gens menyspreable i, a més, en ràpid creixement.

Possiblement vegem aviat la III República!

Cuando aceptamos, el Rey y los españoles, que una familia tenga el derecho a representarnos a todos como nación, esa familia debe acatar que desde lo más intimo, su boda y el nacimiento y educación de sus hijos, hasta lo que para los demás es normal, amigos, negocios, aventuras y placeres, dejan de ser privados y pasan a ser públicos.

El derecho del Rey viene absolutamente limitado por el deber que tiene, por ejemplo, a no hacernos pagar ni un euro más que no sea absolutamente necesario, ni a poner a él, a su séquito y a los bienes del Estado en ningún riesgo gratuito que, de producirse, acabamos pagando entre todos.

Desgraciadamente, hemos visto demasiados incumplimientos de esta norma para pensar que son simples errores y no una falta de respeto a quienes le hemos dado, más o menos conscientemente, esa función pública.

Apelar al derecho divino de los monarcas, en pleno siglo XXI, demostraría que España aún no ha descubierto muchos de los principios de la declaración de los derechos del hombre, y las revoluciones francesa y americana..

Juan Mena

El Clot

La nit del passat dimarts la Ronda Litoral va veure’s restringida al trànsit, a l’altura del Nus de la Trinitat, degut a la gravació d’un anunci publicitari sense autorització prèvia per filmar al llarg de les diferents rondes de la ciutat. Així ho va informar la Guàrdia Urbana de Barcelona en un comunicat. Sobre les 21.50h del dimarts els agents van percebre certa retenció  a la Ronda Litoral en direcció Llobregat. Frenades constants dels vehicles que circulaven per la via i una llum reflectant a l’alçada del quilòmetre u, va fer que la patrulla es desplacés fins a l’esmentada llum per controlar la situació. Els membres de la Guàrdia Urbana van comprovar que s’estava duent a terme el rodatge d’un spot i que tres furgonetes impedien el pas -en els tres carrils- dels altres cotxes que es desplaçaven per les rondes. El rodatge s’estava realitzant sense cap tipus de mesura de seguretat i a més a més, amb cartells informatius improvisats per  avisar a la resta de conductors de la situació. La patrulla va apartar els membres de la filmació de la B-10. Carlos F.H, el responsable del rodatge va afirmar que havien dut a terme la gravació des del Tibidabo per la Ronda de Dalt i que la intenció era concloure a la zona del Fòrum.  La Guàrdia Urbana van reclamar al conductor protagonista de l’spot la documentació. Després de detectar-hi algunes irregularitats, tant en la mateixa documentació com a les matrícules, els agents van tramitar tres denúncies a través del Servei Català de Trànsit. El xòfer del vehicle grua-càmera també va ser multat per no portar el senyal V-20, indicatiu que la carga sobrepassa la plataforma del vehicle. La cinquena denúncia va ser pel responsable de l’anunci qui, malgrat comptar amb les autoritzacions necessàries per rodar arreu del Districte de Sant Martí, no disposava de permís per gravar a les rondes. Per aquest tipus de rodatges  els vehicles han d’anar escoltats per agents de la Unitat de Circulació de la Guàrdia Urbana.

Ja hi ha més xinesos que equatorians a la ciutat

Al Districte hi ha un total de 36.084 immigrants empadronats, en concret el 15,6% de la població total del Districte, un percentatge superior al de 2010. En aquest últim any, la població immigrant arreu de Sant Martí ha augmentat en 1.303 persones. En el conjunt de Barcelona la població és de 282.178 persones.

Les dades del padró municipal mostren que els fluxos migratoris s’estan estancant en alguns casos, i depenent de la nacionalitat, s’han aturat. Així, el nombre de residents a Barcelona s’ha estabilitzat. De fet, Sant Martí, és dels pocs districtes que ha anotat un augment de la població immigrant. En general, però, les dades recollides mostren certa aturada en aquest aspecte. Una parada del flux d’immigració que els experts relacionen directament a la crisi econòmica. Amb l’actual situació, desapareix l’efecte crida degut a que hi ha menys oportunitats de feina i són menys les persones que s’atreveixen a provar sort.

PROCEDÈNCIA

La principal nacionalitat que arriba a la ciutat, ho fa des del Pakistan (23.281 persones), seguida dels italians (22.909) i en tercer lloc, i per primera vegada, dels xinesos (15.875).

Els immigrants de procedència xinesa han desvancat als de procedència equatoriana que actualment són quarts (15.511 persones). Degut a aquest canvi, l’Ajuntament ha anunciat que la ciutat “es confirma com la porta d’entrada de la immigració asiàtica al sud d’Europa”. I això es corrobora quan les dades mostren que la comunitat filipina també ha augmentat la seva presència a Barcelona ocupant la desena posició al rànking (8.492 persones empadronades).

Al lloc de l’incendi, van desplaçar-se 2 tancs, 2 ambulàncies, els comandaments de guàrdia i una altra ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques.

El foc es va iniciar sota una rampa d’accés al solar, sense activitat, on s’acumulaven fustes, material de rebuig, matalassos i altres ensers que feien deduir que el lloc es feia servir com a habitatge precari. Durant l’extinció del fov. van localitzar-se els cossos sense vida de 4 persones -3 homes i una dona- pendents d’identificar.